Què fem al taller d’escriptura?

Hola a tots!

Hem trobat que podria ser interessat posar a l’abast dels cibernautes els textos que escrivim al taller d’escriptura, per tal que pogueu gaudir-ne si hi esteu interessats. Apa doncs, aviam què us semblen! I recordeu que, si voleu participar-hi, estem els dilluns a la Fontana, 190-192 del carrer Major de Gràcia!

Rumiant sord

Soroll pertorbador,

no em permet oir res.

Emmudeix altre so.

Un gat s’ha de remoure;

grill, xala ara i adés;

el vent balla amb un roure.

Mes no són niu d’escàndol.

El tudó emet to amarg,

manlleva’m magí i bàndol.

Temps llarg fa que perora,

peroro fa temps llarg.

El soroll no neix fora.

                                       Arnau

Etern Anhel

Dolç abís d’absència

que amb un deix de melangia

omples tots els buits.

Lenta musicalitat,

pas del temps,

i tu no hi ets.

Fulls en blanc

i una maleta a mig fer.

Quan arribaràs?

***

Lenta musicalitat

i una melodia lligada

al compàs del vent.

Fulles que es desprenen

amb pes d’agonia

i melangia d’hivern,

com espectadores

d’un acte infinit

del teatre del temps.

***

Lenta musicalitat,

parlar de mi, de tu…

i encara no sé qui ets.

Utopia de contes incerts

somnis de tinta i paper,

narradors de la bogeria.

Només un esbós, un vers,

o rescatar-te, si s’escau,

de la fantasia.

***

Lenta musicalitat,

i tanmateix la melodia

no es pot aturar.

L’essència de concloure,

l’esperança de romandre.

Demà potser arribaràs.

                                         Helena

Escalfor

A trenc d’alba

la carn és freda encara

de la fosca abraçada

amb què la nit pàl·lida

la tenia fermada.

Els primers rajos de llum

penetren a la pell, i el daurat

l’envolta com, dolça, la mel

s’escampa amorosint el mató.

La carn s’escalfa,

la sang es desperta.

Quan el Sol és més alt

en el punt àlgid del donar

quan, a plaer, d’aquest prendre

ens podem embriagar,

aleshores m’Alço.

A cops és embaf: m’avorreix.

A cops és pànic: tanta llum

m’encega, massa vida exigeix.

Me’n vaig a jaure a l’ombra

d’un enorme roure vell

que amb dolç cantar em gronxa.

Espero, refredant-me, perdent-me,

que vingui la nit i em prengui.

                                                 Pau

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s