Nous escrits del taller

Caminava pel carrer un dia d’hivern, empenyent les fulles seques amb el peu. Mentre les feia cruixir, pensava si seria l’ultima vegada que hi jugaria i si tornaria a veure la cara d’alegria dels nens que juguen al carrer després de la primera nevada de l’any. Era un hivern molt fred i fosc, en un d’aquells dies en què només et quedaries a casa a mirar pel·lícules antigues arraulit al sofà. Però ell sabia que encara que fes fred no podia desaprofitar el temps, volia poder recordar tots els detalls d’aquella estona, com la forma delicada d’una fulla de plataner marró que descansa al terra del carrer gran en aquella tarda fosca. Sabia que havia d’esperar i gaudir fins que pogués i seguir observant tots els detalls sense importància, per què això és el que el feia feliç.

Paula

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s